Més Macià i menys Companys

Joan Ridao va dir a TV3, mentre avançava la nit electoral, que la principal causa de la matança que va patir ERC el passat diumenge va ser fruït de la desmobilització del seu electorat. Dos dies després Joan Puigercós, semi-conscient de la patacada, diu que posarà el seu càrrerc a disposició dels barons del partit, sabent que això no tindrà cap conseqüència i només provocarà que ell mateix surti reforçat d'aquest desastre. Tot plegat molt patriòtic. Mentrestant, a l'altra costat de la riba, un partit polític sense cap mena de discurs més enllà de repetir indepèndencia cada vegada que se li planteja un problema, ha aconseguit quatre diputats.

Lectura d'ERC? Falta de mobilització. Lectura real? Molts dels vots d'ERC venien més per la C que no pas per la E, venien més per la branca de Macià que per la de Companys. Ells, els republicans, s'han passat set anys donant importància a moltes d'aquestes polítiques d'esquerres demagògiques deixant de banda sense saber-ho la necessitat de tenir per sobre de tot, l'ambició de defensar Catalunya fins les últimes conseqüències. Com han portat la campanya electoral? En lloc de defensar la feina feta s'han obsessionat en alimentar la por contra el PP. Ara, amb 11 cadàvers pel camí amb forma de diputats, tenen la opció de renèixer de les cendres, de tornar a posar Catalunya a davant, de donar el missatge que l'independentisme s'ha de vertebrar a partir de les seves sigles, de ser oberts i treballar per una Catalunya lliure i deixar-se de tonteries pròpies d'Iniciativa. Si van per aquí tornaran a ser uns referents, si no, d'aquí uns anys sortiran als llibres d'història amb la data de defunció marcada en negre.