divendres, 28 de gener de 2011

Apologia als exàmens

L'examen és un espai d'apologia a la individualitat, un període de temps on l'estudiant pren consciència de si mateix, dels seus mèrits i demèrits, on reconeix en la boira aquella frontera indesxifrable que separa vilment l'èxit del fracàs sense tenir en compte els mèrits que ha fet un mateix. Per això és bo fer exàmens, sentir-se pressionat, estar empés a veure't a tu mateix perquè puguis analitzar com estan fent les coses, i sobretot, quins són els teus límits reals.
De totes maneres, l'aspecte més important dels exàmens, per mi, està en el sentit objectiu de justícia que té l'alumne cap a si mateix, és un d'aquells moments on la seva sana capacitat de jutjar els altres se li gira en contra i es torna en un mirall nítid on es veu a si mateix reflexat. Després, si l'examen no ha anat del tot bé, és el moment per aprendre a fer autocrítica d'un mateix, saber veure els errors, i sobretot, començar a fer propòsits perquè no es tornin a repetir, d'altra banda, si han tastat l'èxit, començaran a experiençar aquesta fruïta que té un cert regust de vanitat, i que dóna el fer les coses bé i veure els altres com les valoren, perquè al cap i a la fi, sempre tenim temptacions a fer les coses perquè ens agrada que ens diguin allò tant pujolià del que bé que ho fas, que maco que ets.

2 comentaris:

Iron ha dit...

Els exàmens són un sistema d’evaluació odiós però necessari. És quelcom que et marca de per vida. La prova és que jo (com molta altra gent que conec) encara somio de tant en tant que m’examino, unes vegades d’algun os d’assignatura de les carreres, d’altres vegades d’assignatures de la ESO i fins i tot (aquests són els somnis més esperpèntics) de professors del cole que m’estan examinant a la uni. És quelcom que se’t queda gravat a l’inconscient i per això ressorgeix en somnis.
Els exàmens suposen un desafiament per la ment de tal magnitud que no podríem suportar-ho si aquests es donessin en tots els àmbits de la nostra vida. Per exemple amb la parella, que ens posés un exàmen de coit cada juny i si no treus la nota esperada doncs a dormir al sofà fins a poder recuperar-ho al setembre. O amb els amics que tant ens han explicat les seves neures que ens preguntessin per escrit que els preocupava la passada tardor. O amb el Barça, que no et renovi el carnet de soci si no fas un exàmen on et pregunti per exemple qui va fer els gols al partit contra el València la temporada passada. O al gimnàs que et pugin fer fora si a final d’any no fas una determinada marca damunt la cinta de correr.
En fi, que com deia al principi, pel que respecta a evaluar coneixements, els exàmens són necessaris a pesar de suposar un estrès. És com la democràcia, fins que no trobem un sistema millor, aquest es el que hem d’anar suportant.
PD: per cert jo al de la foto l'aprovaria perquè el sentit de l'humor és primordial.

Frank Bayer ha dit...

Tens raó amb el que dius, però trobo bo que a vegades posem als nois entre l'espasa i la paret,en certa manera es tracta de fer que l'escola sigui un assaig del que hi ha a fora,no??