La socialdemocràcia depén de les persones

Acompanyant les peripècies sinaístiques de l'Ubach hi ha a sobre la meva taula un llibre del qual en parlaré més endavant però que ataca el model polític liberal anglosaxó enfrontant-lo amb els bons resultats del model socialdemocràtic nòrdic, dient que aquest sistema polític escandinau s'hauria d'aplicar a Espanya per aconseguir aquest estat del benestar que tant diem tenir, i que en efecte, és bastant precari (Que em perdoni l'autor del llibre per la reducció que acabo de fer, però només em centraré en aquesta idea de les moltes que hi ha allà exposades).

Vaig estar un mes i mig a Dinamarca, vaig viure poc el país però vaig poder comprovar de primera mà, per raons ridícules que aran no venen el cas, la eficiència el seu sistema sanitari, i la gran eficiència del sistema universitari, aquestes si que vindrien el cas però l'article quedaria massa llarg. Els dos casos la valoració seria d'excel.lent, les prestacions d'alta qualitat, i l'enveja per no tenir-ho a casa nostra d'aquell execrable que et rossega els ossos. En definitiva, la socialdemocràcia escadinava funciona prou bé. Ara, a Espanya seria l'últim esglaó per arribar a la saturació total de l'Estat.

El caràcter danés és fortament egocèntric, personalista, segurament com a conseqüència de la seva tradició protestant, però per altra banda, el sentiment de col.laboració amb l'Estat, que és a tothom, és molt fort. Jo no m'aprofito del fet de poder rebre subvencions perquè en certa manera m'estaria aprofitant dels meus, per tant, aquests diners que rebo serveixen per seguir fer creixent el país i que la dinàmica segueixi. Quina és l'actitud espanyola? Miraré de cobrar d'aquí i d'allà a veure si puc anar tirant. Miraré d'aprofitar-me el màxim el que donen per fer la feina justa, i aquí és on la dinàmica espanyola de la socialdemocràcia es trenca i s'ofega.

En fi, tot plegat és per venir a dir que aquest llibre (encara no dic el títol) sobre el paper m'està mostrant una teoria perfecte, paradisíaca, però té el gran defecte de no tenir en compte el caràcter espanyol que tant bé va retratar Larra al segle XIX. Espanya no està preparada per ser una país responsable. Solució? No ho sé, els nens solen anar a l'escola.