dimecres, 12 de gener de 2011

Collage d'una època

La revolta passava per aquells cossos que es revolcaven enmig de la sorra i que vàrem tardar temps a entendre que eren una parella d'homosexuals, amb nits al liceu que començaven quan Wagner deixava de sonar i continuaven amb els rostres desencaixats d'aquells que buscaven a les parets de l'Estació de França un gram de contacte humà, donant una visió dantesca als dos amants que es trobaven a un restaurant xinés dient-se que era inútil continuar. L'amor era la visió d'aquella noia amb la mirada trencada que et mirava mentre plorava tot esperan-te a l'altre cantó d'un bar cansat, esgotat de veure't malvivint a sota una estrellla on un pintor visionari pintava un quadre a dos amants amables presos per la nit. Les esperances malvivien en un onze de setembre amb el puny enlaire mentre ballàvem tot cantant que no n'hi havia prou amb ser català, que era millor una pubilla si la podies convèncer després de molt xerrrar, que a pesar que el món era molt gran, per sempre més viuríem a L'Empordà. On era la realitat? Esperant-nos amb la daga afilada al costat de la noia de l'altre cantó del bar.

2 comentaris:

Ignasi Viñas ha dit...

Llegeixo la pastanaga verda molt sovint i acostumo a estar d'acord amb el que hi dius, però aquesta vegada m'he endut una sorpresa al llegir aquesta nova entrada i en comptes de trobar-me amb un resum d'una època que ja no hi és, em trobo amb un magistral collage on es resumeix una bona part de la cultura musical catalana. Fins ara, llegia les entrades sense comentar-les, però al veure aquesta no m'he pogut contenir; per mi és una de les millors! Llarga vida a la pastanaga verda!!

Frank Bayer ha dit...

Moltes gràcies Ignasi!! Me'n alegro, de veritat, veure't per aquestes terres, és una agradable sorpresa!! El tema de la música catalana és generacional, quan ho has viscut a la teva adolescència, ja no pot marxar!! A veure si ens veiem aviat!! Una abraçada!