dijous, 6 de gener de 2011

Una bacanal a Can Tura - II

Estaven vestits de ciclistes i ens varen saludar amb la complicitat del que entra un prostíbul i necessita que els altres clients li guardin el secret de la seva presència als llindars del plaer. Cap de les nostres mullers voldria veure'ns davant d'un festí com aquest amb el pretext de celebrar la vida, de passar un dia més amb la salut ferma per poder portar el colesterol al límit.
Tot portant els plats en Josep va fer una comparació simètrica entre l'estat tèrmic dels plats i la necessitat dels joves d'agafar una femella a tot hora. Em va venir una frase d'en Duran (que no serveixi de precedent citar en Duran en aquest blog) que em el seu dia em va fer certa gràcia "Els joves us tracten com màquines de copular". En fi, els amics ciclistes varen agafar el guà i varen començar a explicar-nos la fermesa del seu membre als seixanta anys. Tot és una qüestió de cap, diu un. Si no és amb la teva dona cap problema, diu l'altra amb el típic somriure del que vol demostrar que està de tornada. Doncs jo en tinc 27 i m'agrada més menjar, vaig dir per provocar la típica frase "Jo a la teva edat...", amb totes les falses glòries relacionades amb la mítica figura de Paul Newman en plena primavera.
La qüestió és que arran de les seves vivències carnals en aquells temps de vins i roses vàrem unir la conversa i vàrem començar a parlar de tot plegat. Vàrem riure molt perquè a davant teniem un d'aquells senyors de seixanta amb una oratòria molt bona i una gràcia innata. Varen anar sortint tots els temes, educació (Bell-lloc no hi ha gent pobre,eh?), el servei militar, la seva jubilació, Catalunya, Andalusia (Jo sóc andalús i és veritat, allò és un escàndol), els seus dots de mecànic, etc... i vinga a riure fins que vàrem arribar al tema de la immigració. Vaig agraïr la sinceritat: Jo vaig votar Plataforma per Catalunya, no me'n amago. No és just que rebi el mateix tracte que la gent de fora, primer els d'aquí i després, si sobra alguna cosa ja estarem pels de fora. Ep, i no sóc racista,eh? Però em toca molt els collons que quan vaig a un organisme públic hagi de fer la mateixa cua que els negres i els moros. En aquest moment vaig pensar no fer cap comentari al respecte, perquè en aquest país podem fer broma de sexe però millor no parlar d'aquest tema perquè encara hagués rebut una garrotada en nom de l'ordre.
En fi, aquesta part final de la conversa fou una llàstima perquè vaig sortir amb el regust que el país en certa manera, s'està corcant a poc a poc, perquè encara que siguin pocs, que algú cregui amb personatges com l'Anglada em fa por.
PD: Per cert, aneu a Can Tura a dinar, hi voldreu tornar!