dilluns, 10 de gener de 2011

Històries del Dissabte Sant Roig del 77

Adolfo Suárez legalitza el Partit Comunista Espanyol el Dissabte Sant del 1977. Aquell dia m'hagués agradat estar a oficis a la Catedral de Girona i veure algun nostàlgic del règim com xiuxiuejava amb veu baixa sobre l'apocalipsis anunciada per la Espanya que s'anava desintegrant amb la malformació política que venia a sobre. I tant recte que semblava el Suárez quan el Rei el va triar, diria alguna noia jove que amb els anys s'aferraria amb la idea que durant el Franquisme es podia anar pel carrer tranquil.lament sense por de ser atracat. Més d'un resaria davant el foc pasqual perquè en Carrillo cremés a sobre d'ell fent volta i volta, com un pollastre lleugerament cremat per haver estat masses anys a prop del color roig.
D'altra banda també veuria els mesurats, els cristians que veurien necessari aquest pas per la reconciliació nacional, o més ben dit estatal, perquè sortien de moviments nacionalistes que reivindicaven la restauració de la Generalitat i la creació d'un nou Estatut d'Autonomia, i per tant, veient aquest pas de Suárez com una pròleg mal escrit al que hauria de venir més endavant i suposaria la caiguda definitiva d'una estaca anclada en la veu tremolosa del dictador.
Finalment hi hauria els nens, els infants que estaven un Dissabte Sant a la Catedral de Girona, i amb els anys oblidarien completament que signifacava el Dissabte Sant, i sobretot, no voldrien a sentir parlar de comunistes, estatuts o Generalitat, només es preocuparien per cobrar a final de mes i passar els estius a Lloret per tocar el cul a les extrangeres, perquè és clar, després de separar-se tothom intenta tornar a ser aquell adolescent que cada nit s'emportava una desconeguda al llit, sigui comunista o capitalista.