Dientes de leche

No l'he acabat. Em falten trenta pàgines, però el recomano. Primer de tot perquè porta el segell Martínez de Pisón i un cop has llegit Carreteras secundarias et sembla que tot el que pot sortir dels tinters d'aquest aragonès afincat a Barcelona pot ser bo. En segon lloc perquè aconsegueix amb Dientes de leche fer el que ja havia aconseguit amb el llibre esmentat, arribar a plasmar la complexitat de l'interior de cada persona, personatges cíclics modificats per les circumstàncies. Fantàstica la frase "Uno tiene la sensación que nunca termina de conocer a los suyos". Estem davant de personalitats que fan bo aquell aforisme d'Ortega y Gasset "El hombre no tiene naturaleza, tiene historia". I en tercer lloc perquè quan un està fart de trobar tanta merda a les llibreries, s'han de reivindicar els llibres que enriqueixen literàriament la nostra vida.

Insisteixo, no he acabat el llibre, però repeteixo, em sento com en un partit del Barça al minut 80 amb un 3-0 a favor. Em quedo al camp per pur plaer però l'equip, el llibre, ja m'ha convençut. La següent lectura de Pisón serà Donde las mujeres. Ja el tinc preparat. Per cert, no sabeu el gust que dóna acabar un article mentre el Drexler canta De amor y de casualidad.