Yo sé que existo porque tú me imaginas

El passat 12 de gener va fer un any de la mort del poeta asturià Ángel González, creador d'una obra perfumada d'una nostàlgia optimista que buscava arribar a través de la intimitat de la persona a l'ètica col.lectiva. Amb motiu de l'aniversari s'ha editat una antologia selecta de la seva obra titulada La primavera avanza que ens mostra les virtuts poètiques d'una de les veus que va intentar utilitzar la paraula optimista i primaveral contra el Franquisme, i que alhora, parlava del canvi social des del canvi personal. Lluny de les figures agotadores de poetes deprimits i amb cara de suïcidi que es perden per les tavernes nocturnes de l'oblit, González seguia la mateixa ruta que els escritpors maleïts per donar alegria i vitalitat en un món poètic que el troba faltar. Sempre ens quedarà la il.lusió de veure'l en aquella gira fictícia amb Joaquín Sabina, com ens deia el poeta asturià, si l'imaginem, existirà.

Comentaris

Mons ha dit…
Crec que t'ha faltat posar un poema seu, vaja a mi m'hagues agradat, per això et dic que falta... com per exemple el del titol: MUERTE EN EL OLVIDO

Yo sé que existo
porque tu me imaginas.
Soy alto porque tu me crees
alto, y limpio porque tú me miras
con buenos ojos,
con mirada limpia.
Tu pensamiento me hace
inteligente, y en tu sencilla
ternura, yo soy también sencillo
y bondadoso.
Pero si tú me olvidas
quedaré muerto sin que nadie
lo sepa. Verán viva
mi carne, pero será otro hombre
-oscuro, torpe, malo- el que la habita...

Pero també n'hi ha una altre que m'agrada bastant "Me basta así".

apa bon dimecres!
Frank Bayer ha dit…
Montse!!! El de me basta así és brutal!!! Ara, aquest que has escrit m'agrada molt més només pel final, el trobo sublim!!! Tens raó, hi falta un poema!!! El que has escrit és molt pertinent!!! Que gran que és aquest home!!!

Entrades populars