Esgotament

Em cansa molt llegir sobre la crisis econòmica i veure com els economistes doctorats per la opinió pública parlen d'uns temps més crítics que el 29. M'agota l'excelsa deïficació de la respectable figura de Barack Obama, una mitificació que exemplifica la falta de referències d'una població faltada de poetes i enganyada per falsos profetas. Em posa a nerviós tota aquella gent que veu Catalunya com l'únic interés vital i perd les forces per lluitar per causes justes que afectin les persones. (Pels que pensen que he trobat la veritat i he dimitit de l'independentisme, s'equivoquen, sóc català i vull que el meu estat sigui Catalunya, però els que parlen constantment del fet català per amagar les seves deficiències en altres temes, em maten). Em destarota veure la gent preocupada per tonteries i com renyeix entre ells perquè no són capaces de renunciar un xic a si mateix. M'agrada la cançó Odio de Revólver.

No ho sé, abans aguantava més, segurament m'estic tornant mala persona, només em consola veure com els meus estimats amics van pel mateix camí, més que res perquè penso, si t'enfoses, no ho faràs sol. Us passa el mateix a vosaltres?

PD: Necessito animar-me, vaig a veure si en Marc Cassany ha escrit algun article al seu blog i ric una estona. (El trobareu a altres verdures)