Una polèmica digne d'un país

Penòs. Patètic. Vergonyós. Deficient. Analfabetisme. Decadència. Supèrbia. Feixisme. Masclisme. Cinisme. Crueltat. Idiota. Barat. Decadent. Inhumà. Medieval. Millán-Astray. Sultà. Sodoma. Curt. Capcigrany. Gomà. No ho sé. Se m'han acabat les paraules per definir d'una forma simple aquesta gent que intenta porta a primera línia de debat el vestit de la Carmen Chacón el dia de la Pascua militar. Festa estúpida (aquest adjectiu no l'he posat a dalt) només equiperable a la discussió sobre el tema que ha aparcat els vertaders problemes del país.

No m'agrada gens la Chacón, gens, gens, gens. No m'agrada gens la gent del PSOE que han fet del PSC una sucursal dels socialistes espanyols. Tampoc suporto els socialistes catalans que no fan res per evitar aquesta pèrdua d'identitat del partit. Però per damunt de tot això encara aguanto menys aquells que han criticat a la ministra per com anava vestida el dia de la pascua militar (amb majúscules?). Sabia que el nivell de qualitat humana d'aquesta gent era baix, però no em pensava que deixessin sortir aquesta bèstia ibèrica que porten dintre i que intenten dissimular rodejant-se de dones als seus llocs de treball per sentir-se millor. Chacón, em sap greu perquè et trobo una política deficient, però aquesta vegada tenies raó.

Perdoneu, no trobava fotos sense en Rubalcaba, al final ens haurem de conformar en no veure-li la cara, que ja és molt...