A les portes de Roma

Aquest matí l'olor de la humitat traspuada entre les llambordes del Barri Vell m'ha transportat a l'apartament que vàrem gaudir durant quatre dies d'estada estival a Roma. Via del Atleta 3, en ple Trastevere, on l'urgència de buscar allò inmediat ens portava a tenir la necessitat d'assassinar el més innocent dels ciutadants. Pur plaer de matar per matar. Gratuïtat.

Roma és la ciutat on pots llençar-te sense xarxa al laberint de la realitat animal i minuts després, buscar el perdó agenollat davant La vocació de Sant Mateu de Caravaggio. Això la fa diferent, com un amant fidel i una muller traïdora. Et fa creure que ets part d'ella fins que trobes, en un racó insospitat restes d'aquell secret que només els romans coneixen i viuen. És el misteri que aconsegueix fer-te participar de l'eternitat de la seva essència.

Per això mai més vull tornar a entrar a Roma, perquè em fa por arribar a saber què amaga i no tenir el gust d'imaginar-me un secret que sempre serà com a mi m'agrada, com la Roma de Gógol. Decidit, a partir d'ara faré com Atila, em quedaré a les portes gaudint del vol de l'àguila.