L'origen de la Guerra dels Segadors.

En un dels seus atacs epilèptics de complexe d'inferioritat respecte les potències creixents, Felip IV i la seva amant, el Conde Duque de Olivares varen decidir atacar a França acollint soldats de tots els territoris que pertanyen a Castella, entre ells Catalunya. Els territoris catalans es neguen a entrar a una guerra que converteix casa seva en zona de combat, i és clar, el Duque de Olivares, fent gala de la seva gran estratègia va obligar als habitants de Catalunya a acollir a les seves llars aquells soldats que havien de lluitar contra França. La futura revolta d'aquests pagesos contra l'exèrcit de Felip IV i l'assassinat del virrei el 7 de juny va donar el toc de sortida de la Guerra dels Segadors. Però on va començar tot? A Santa Coloma de Farners.

Els primers pagesos que no només es negaren a rebre l'exèrcit, sinó que s'hi enfrontaren foren els de Santa Coloma. Uns pagesos que varen reaccionar amb l'arribada de l'algutzir, l'encarregat d'aplicar les lleis del reis als municipis, matant-lo sense cap mena de miraments. Aquest fet va provocar l'enfrontament directe entre els dos bándols, i la crema per part de l'exèrcit de les esglèsies per destruïr els béns que els pagesos hi guardaven. A partir d'aquests fets la revolta es va anar estenent a totes les comarques fins arribar un mes més tard a Barcelona. Per tant, Santa Coloma fou l'origen d'aquesta revolta agrària que es transformà en una revolta urbana, d'aquesta revolta popular que es transformar en una revolta polític. Però qui fou el primer mandatari important que condemnà l'exèrcit? El Bisbe de Girona. No és broma. El bisbe de Girona va excomulgar l'exèrcit de Felip IV. Increible. Som els millors.