L'epidèmia de l'alter ego

Des de la meva lectura de Juegos de la edad tardía de Luis Landero, durant cinc minuts cada dia tinc la imperiosa necessitat de ser Gregorio Olías i canviar-me de identitat per poder recollir aquelles mil vides que mai podré tenir. En aquests moments on faig l'exercici de Vila-Matas d'explorar l'abisme de la vida, em venen el cap els versos del pirata cojo de Sabina i començo a saltar èpoques històriques per poder filtrejar amb les ànimes condemnades del nostre passat.

Aquesta malaltia coneguda com l'epidèmia de l'alter ego afecta a tots els lectors del llibre de Landero que volen imitar el protagonista creant en un entorn nou i desconegut, una realitat falsa que omple els buits de la vida real. Sense anar més lluny, viatjant cap a Roma, tenia al costat un parell de noies que anaven a la ciutat eterna en un viatge de fi de curs, jo els hi vaig explicar que era advocat i treballava a Quatre Cases des de feia cinc anys, i que un cop cada dos mesos anava a passar un cap de setmana a Roma per polir una novel.la històrica on tenia la capital italiana com escenari geogràfic. S'ho varen creure i em va encantar. Finalment em varen preguntar com em deia. No vaig dubtar: Gregorio Olías. Una vegada més patia un atac de l'epidèmia de l'alter ego i em feia feliç.