Fidel Castro - Hugo Chávez

Sovint veiem certes fotografies on el pare Fidel agafa pel braç el seu fill Hugo mentre li mostra amb el dit índex l'herència d'una utopia corrupta. El fill justifica totes les seves decisions autàrquiques i dictatorials per contraposició, per defensar-se de l'enemic, per odi, per ràbia, per necessitat. Dit d'una altra manera, el fill fa servir la ideologia i el carisme del pare per justificar les seves decisions que indignen els seus cosins de l'esquerra europea. Però i el pare? Doncs el pare viu enganyat. Al llarg de la seva vida ha comés molts errors però a diferència del seu fill, tinc la sensació que es creia el que volia viure, es creia el que deia, i els greus errors de la seva dictadura estan recoberts d'una utopia sincera que va moure aquell jove de barba descuidada a perseguir un somni en un país, on els somnis, amb el seu mandat, han aprés a nadar.
No són sants de la devoció de molts demòcrates, i han deixat el cul enlaire de molts esquerranosos incapaços de condemnar un dictadura que radicalitza els seus postulats polítics, però no són el mateix, ho sento, no són el mateix. Fidel té carisma i sempre ha donat la sensació de creure's el que feia, encara que ha implantat una dictadura amb tots els errors que això suposa, mentre Hugo sembla clar que té unes motivacions molt més fosques. Són el mateix?

Comentaris

Marc Cassany ha dit…
Tens tota la raó. No són el mateix en Rajoy i l'Aznar i no són el mateix en Castells i la Chacón.
Frank Bayer ha dit…
Concretament no són el mateix en Castells que la Chacón!!! Ahir la vas tenir a cop de pilum a l'esternum!!

Entrades populars