Els mots inexistents de Desnica

Recopa d'Europa, 1983. El Madrid juga contra el totpoderós Rijeka, que per cert havia guanyat 2 a 0 a l'anada, i per tant,necessitava una remontada amb la patent de Juanito per aixecar l'eliminatòria. El Rijeka tenia un jugador a les seves files amb el nom de Desnica que feia anar de corcoll la defensa blanca, fins el punt que només el podien parar a patades. En una d'aquestes entrades dels pares de Fernando Hierro, una munió de jugadors del Rijeka van anar a protestar al col.legiat demanant una amonestació per parar el joc violent, l'àrbrite no va dubtar en expulsar a Desnica amb vermella directa al.legant a l'acte uns insults del davanter cap a la seva família. Fins aquí tot normal. El més curiós del cas és que Desnica era sordomut de naixement, i per tant, o es va aparèixer l'Almudena a donar-li els dots de la veu per tres segons, o una vegada més va passar el de sempre, davant les dificultats juguen amb dotze. El Madrid va passar l'eliminatòria jugant contra deu.

Explico aquest cas perquè quan veig que des de la capital del país veí és parla de "decretazo", "villarato", etc... s'em posen els péls de punta només de pensar que el ladrón cree que todos son de su condición, i es que quan després de tants anys de dimissió de la justícia per decantar-se del teu costat, quan hi ha vertadera imparcialitat, et sembla que el món s'ha tornat boig i tot és injust. Definitivament, el Madrid és l'aristocracia vinguda a menys, la decadència de l'Antic Règim, guanyen amb èpica perquè no ho saben fer amb el.legància, encara que com molt saben els grans guerrers medievals, l'èpica un dia s'acaba i ja només queda la decadència.

PD: Bona diada de Sant Jordi. Recomano Anatomia de un instante de Javier Cercas.