El racisme econòmic

El progrés intel·lectual d’Occident, acomplexat pels pecats racionalistes del segle XIX, ha arribat a la maduresa suficient per poder condemnar tota discriminació d’índole racista que puguis tenir lloc a qualsevol estament de la societat. Avui en dia, la opinió pública condemnaria sense cap mena de dubte qualsevol acte o manifestació en contra d’una determinada característica racial, però aquesta mateixa corrent de progressia intel·lectual és molt més suau quan ens trobem un cas de racisme econòmic. Si senyors, racisme econòmic, apartar algú o mirar-lo malament perquè és pobre, perquè va mal vestit, perquè no és com nosaltres, perquè no té un ofici liberal, perquè no està en la nostra bombolla occidentalitzada de superioritat moral, perquè deixant a banda el color de la pell, ens refrega a la cara la brutícia involuntària de la misèria. Això és un nou tipus de racisme que s’està estenent a la xovinista Catalunya i que és tant greu com el primer. El racisme del segle XIX jutjava a la gent per l’origen, ara els jutgem per l’aparença perquè al cap i a la fi, estem jutjant la profunditat de la butxaca.