La feina de professor

La feina de professor té molts moments difícils perquè encara que és veritat que el nostre període de vacances és envejable, quan treballes no pots estar al 99% perquè segurament estar fallant alguna cosa, els dies de mal de cap, els adolescents es converteixen en canníbals despietats que han escollit fer més fresa per acabar-te de rebentar, repeteixes mil vegades com contestar una pregunta i només t'escolta el que amb una explicació n'hauria tingut prou, tens la pressió de prendre decisions que no afecten a l'índex borsari sinó al personal...

Tot això és més o menys cert, però després de quatre anys disfrutant en el món de la docència he vist que els pros guanyen de carrer el contres: No ens basem en la llei de la oferta i la demanada, no parlem mai de diners, treballem amb persones i per persones, el mateix alumne que mataries un dimarts et dóna una satisfacció el dijous, no tenim competència perquè actuem per conviccions no per necessitat, ens fa el dinar la Sra.Marta, no tenim cap suplement d'economia a la sala d'estar, deixem de donar matèria de l'assignatura, la feina diària, per parlar de temes de moral...

I el més important de tots: els adolescents m'ensenyen cada dia a ser just amb la gent que m'envolta i estimar-los pels seus actes, no per la seva manera de pensar, perquè creieu-me, els adolescents no han estudiat lleis però són uns especialistes en temes de justícia.

Conclusió:

a) M'agrada la feina

b) Sóc hippie

c) No és bo esnifar guix abans d'escriure un article

d) Totes tres són correctes

PD: Amb aquest article no condemno economistes, ni empresaris ni res, simplement dic que nosaltres som afortunats per no haver de fer aquesta feina, perquè el tracte diari amb paràmetres purament econòmics et pot fer canviar la prespectiva del món real.