Com ell

De petit volia ser com en Guardiola i de gran segueixo volent ser en Guardiola, i tot això gràcies a ell, a la seva evolució com a persona, a la seva maduració pública debut a la repercussió diària del que feia com a jugador i avui en dia del que diu com entrenador. En el terreny futbolístic poques vegades tenim jugadors com els Casillas, Xavis, o Guardioles, jugadors que diguin coses, que sapiguen sortir dels tòpics reglamentaris i siguin capaços de donar una altra visió de la realitat, agafar un altre prisma que va més enllà de la comprensió d'allò que ha passat durant noranta minuts al camp. Ells fan del futbol un esport més digne, on no només hi tenen cabudes els estimats i odiats Stoichkov, Hugo Sánchez, Cristiano o el mateix Alves, sinó que dóna veu a personatges interessants que de la mateixa manera que han triomfat sobre la gespa, o haguessin pogut fer als despatxos o a qualsevol altre esfera.
Així doncs, quan era un nen, vaig caure rendit al 3 del Dream Team que va acabar heredant el 4 de Koeman. La incapacitat per driblar el contrari el feia especial perquè l'obligava a jugar a un toc, a moure la pilota prou ràpid per no ser atrapat pel seu defensor. Aquesta mancança el feia crèixer amb l'aspecte de l'agilitat mental, de veure el futbol més ràpid que ningú. Per això em fascinava, perquè havia sabut fer del defecte una virtut, convertint-lo després de Xavi, amb el millor migcentre de la història del Barça. Ara, com entrenador, m'excita veure com cuida tots els detalls, el respecte insultant que pot tenir cap al rival, el tracte amb els jugadors, la valentia a l'hora de plantejar els partits, la capacitat de contestar els rivals amb silencis humiliants i senyorials... En fi, ho admeto, el tinc idealitzat i per això sempre m'he volgut assemblar una mica en Guardiola, i per no tenir, no tinc ni la calva.

Comentaris

Pau Bofill Sala ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jaume Pubill ha dit…
Noi, jo també el dec tenir idealitzat. M'encanta com és i el que fa. Que ens duri!
Nico ha dit…
No et diré que en Pep no sigui un gran entrenador, però també crec que és fàcil comportar-te com un senyor quan les coses van tan bé, no?
M'agradaria veure una època més fosca del Barça amb Guardiola d'entrenador...
Anònim ha dit…
Jo estic d'acord amb en Nico. És molt fàcil comportar-te com un senyor amb temps fàcils, però per saber si GUardiola és un senyor de veritat, ens l'hauriem de mirar amb temps difícils.
Frank Bayer ha dit…
Nico i anònim, en Guardiola va estar 380 dies lesionat, el varen acusar des dels mitjans de comunicació de tenir el SIDA, ser homosexual i el seu matrimoni una tapadera, que no tornaria mai més a ser jugador de futbol, que estava a una clínica de desintoxicació a França. Més tard, seria acusat d'un positiu per nandrolona, que amb el temps, ha estat reconegut com un error. Vosaltres no recordareu aquests fets per qüestions d'edat, però jo us puc ben assegurar que el to d'en Guardiola quan estava inmers en aquests problemes era idèntic el que fa servir ara. En fi, que era per fer veure que durant una època també va tenir els seus moments de tensió!! De totes maneres, estic d'acord amb la curiositat de veure com anirien les rodes de premsa si els resultats fossin dolents!! Merci per la observació!!

Jaume, benvingut al blog!!! De veritat que m'encanta el que escrius!!
Anònim ha dit…
Per cert! Sóc gran seguidor del blog, la majoria d'articles mels llegeixo un i altre cop! Et felicito per la gran feina crack!
Anònim ha dit…
Per cert, una curiositat, com et vas inspirar en el títol de blog?
Frank Bayer ha dit…
Anònim, gràcies pels comentaris, però em sembla just que em diguis qui ets home!! Que això no s'hi val!! El títol del blog va sortir a Ca l'Arxer durant un estiu sense feina. En Jaume m'ensenyava com fer un blog i havia de triar un nom. Just a sobre de l'ordinador, hi ha un quadre de natura morta on hi ha diverses fruïtes i verdures, i vaig triar la pastanaga. El color va ser perquè el taronja em semblava previsible... En fi, amb el temps me l'he anat fent meu perquè al principi no em convencia gaire...
Anònim ha dit…
Enserio que tens curiositat en saber qui sóc?Home, és una opciò, però ja m'ho pensaré. Gran història sobre el naixement del nom, per què no fas un article?
Frank Bayer ha dit…
Bartleby, la història la tinc reservada per l'article 1000... ara vaig pel 590!! Tot arribarà!! Gràcies per la suggerència i pels comentaris!!

Entrades populars